Després de créixer a l'Imperi Austro-hongarès, on treballà com a advocat itinerant, Joseph Schumpeter (1883–1950) esdevingué acadèmic el 1909. Va ser nomenat ministre de Finances d'Àustria el 1919, presidint un període d'hiperinflació. Després va ser nomenat president d'un petit Banc vienès, que es va ensorrar. Va tornar a l'Acadèmia a Bonn el 1925 i en la dècada de 1930 es va unir a la Facultat de Harvard. L'any 1911, quan ensenyava a Czernowitz (avui en Ucraïna), va escriure la teoria del desenvolupament econòmic. En aquest que va posar fora de la seva teoria de l'emprenedoria, en la qual creixement ocorregut, normalment a borbolls, perquè competència i declinant beneficis inspiració empresaris per innovar. Això es va convertir en una teoria de l'ofici cicle (vegeu el cicle econòmic) i en una noció de competència dinàmica es caracteritza per la seva frase "la destrucció creativa". En el capitalisme, va argumentar, hi ha una tendència a que les firmes per adquirir un grau de poder de monopoli. En aquest punt, ja no competència té lloc mitjançant el mecanisme de preu però en canvi a través de la innovació. Potser perquè monopolis sovint es tornen ganduls, innovació èxit pot venir de nous entrants a un mercat, que es treu el titular, així que bufa "gales de destrucció creativa" a través de l'economia. Finalment, les persones que accedeixen créixer greix en els seus guanys de monopoli, fins la pròxima gale de destrucció creativa endu-los. Sempre controvertit i sovint malament, en el seu llibre de 1942, capitalisme, socialisme i democràcia, va predir la caiguda del capitalisme per una elit intel·lectual. Està associat amb dos economia austríac i, possiblement com a cappare, economia evolutiva.