Reformador italià, nascut a Ferrara d'una família noble; va ser en la seva joventut d'algun estudiós ascètica, esdevingué a 24 un monjo dominicà, va ser acomiadat amb un zel sagrat per la puresa de l'església i va emetre successivament des de la seua privadesa a denunciar els vicis que imperava a tot arreu sota la seva sanció, amb amenaces de judici diví sobre el seu cap, perquè les impressions seu denuncies cursades tenia profund i escampades; l'efecte va ser especialment marcada a Florència, on durant tres anys influència del reformador quedar Suprem, fins a una combinació d'enemics, que aleshores encapçalava el Papa que va succeir a subvertir-lo a la seva expulsió de l'església, el seu empresonament i l'execució final, precedida per la dels seus confederats Fra Domènec i Fra Silvestro; era com un reformador de la moral de l'església i nowise dels seus dogmes que Savonarolo presentar-se, mentre que l'efecte dels seus esforços es limitava molt al seu propi dia i generació (1452-1498).